L'Antiguitat tardana i alta edat mitjana (segles V-XII) / José Javier Guidi Sánchez
Guidi Sánchez, José Javier


En: 160254 Història de Vimbodí i Poblet. Tarragona : Ajuntament de Vimbodí i Poblet : Arola : Publicacions URV, 2015. p. 203-262

Bibliografia.

La Guàrdia Civil. Espina dorsal de l'Estat espanyol a Catalunya (1844-2018) / [ressenya de:] Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 609-612 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Clara i Resplandis, Josep. La Guàrdia Civil. Espina dorsal de l'Estat espanyol a Catalunya (1844-2018) / Josep Clara i Resplandis. Barcelona : Editiorial Base, 2019

Aproximació històrica al Reial Col·legi Militar de Tarragona (1r. Exèrcit) / Alfred Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 3-12 : il.
Notes.

La guerra contra Napoleó va requerir una renovació de l'Exèrcit, amb més oficials i més ben preparats. El juliol de 1810 es creava, a Tarragona, el Reial Col·legi Militar, d'on sortiren els pròxims mesos uns 50 cadets aprovats. Es detalla l'equipació i uniformitat dels cadets. De Tarragona va passar a Vilanova, Solsona, Cardona i Busa, on el general Lacy va establir el campament.

Els Regiments de cavalleria de nova creació de l'exèrcit de Catalunya : el cas del 1r. d'Hússars (1808) / Francesc Murillo Galimany
Murillo Galimany, Francesc


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 5. II època, núm.12 (gener 2010), p. 9-13
Notes.

Princeps namquae versus Sometent general : una reflexió / Manuel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 3. II època, núm. 8 (setembre 2008), p. 4-8
Notes.

1713. La preparació de la Guerra dels Catalans / Francesc Serra i Sellarés i Francesc Riart i Jou
Serra i Sellarés, Francesc


Barcelona : Rafael Dalmau, 2019
272 p. ; 20 cm (Bofarull, 30) 
ISBN 9788423208548

A principis del segle XVIII Catalunya mantenia viva una cultura militar que li va permetre d'organitzar un exèrcit propi per a la defensa del país un cop es va produir la retirada dels exèrcits forans dels partidaris de l'Arxiduc Carles. (Editorial).

La Guàrdia Civil. Espina dorsal de l'Estat espanyol a Catalunya (1844-2018) / Josep Clara i Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


Barcelona : Editorial Base, 2019
158 p. ; 24 cm (Base Històrica, 158) 
ISBN 9788417759421

Aquesta obra sobre la Guàrdia Civil en territori català vol precisar l'organització, la distribució i el desplegament dels efectius de la Benemèrita al llarg del temps i l'espai, i la seva retirada o el seu replegament davant l'aparició del nous cossos de seguretat, propiciats per l'Estat de les Autonomies. Incideix també en l'actuació i la simbologia que els agents han representat a Catalunya com a elements d'un poder públic centralitzat a Madrid, i en la seva funció de columna vertebral de l'Estat espanyol que es va conformar al segle XIX. (Editorial).

Nuevos datos sobre la guerra civil en el Ampurdán y La Selva durante el verano de 1462 / por Jaime Sobrequés Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 19 (1968-1969) , p. 5-64
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Aproximación al sistema sanitario militar borbónico durante la guerra de Sucesión española. El frente catalán, 1705-1714 / Adrià Cases Ibáñez
Cases Ibáñez, Adrià


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 39 (2014) , p. 233-252
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant el conflicte successori espanyol (1702-1715) van ser milers els soldats que es van trobar en els camps de batalles o en els llocs a places i fortaleses. Aquests homes vivien el desenvolupament de la guerra amb grans manques, situació que els condemnava a demandar certa assistència sanitària. En aquest treball analitzem la resposta que va donar l'estructura militar borbònica en el front català. Bàsicament, traurem a la llum els models d'organització hospitalaris i intentarem estudiar l'atenció que van rebre dits militars. També abordarem les diferents etapes de la contesa, factor absolutament clau per conèixer els processos anteriorment esmentats.

El Comandament i l'estat major del XV cos de l'exèrcit al Priorat (abril-juliol de 1938) / Josep Munté i Mateu
Munté i Mateu, Josep


En: La Portadora : Revista d'Estudis Socials i Humanístics del Priorat. Falset, núm. 2 (2017) , p. 139-156: il. (Articles) 
La primera fersió de l'article va ser publicada a "A Carn! : revista electrònica d'Història militar catalana, núm. 24, gener de 2014. Bibliografia.

El fort avançament de les forces franquistes a la primavera de 1938 i el consegüent trencament en dues parts dels territoris republicans van produir la reorganització de les forces republicanes. Es crea l'Agrupació Autònoma de l'Ebre amb els V i XV cossos d'exèrcit. El segon tingué el seu enclavament i lloc de comandament a Escaladei, entre l'abril i el juliol de 1938.

L'Aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939) / Vicenç Guarner
Guarner, Vicenç


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980
394 p., [32] p. de làm. ; 21 cm (Biblioteca Abat Oliba, 18) 
ISBN 8472023826

Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) / [ressenya de:] Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 227-228 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Cases i Ibàñez, Adrià. Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) / Adrià Cases. Barcelona : Fundació Noguera, 2015

Tècnica i tecnologia militar a la Catalunya del segle XVIII / Francesc-Xavier Hernàndez Cardona
Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 28, núm. 100 (primavera-estiu 2009), p. 30-35 : il. (Dossier: El castell de Berga) 

L'Aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939) / Vicenç Guarner ; pròleg de Lluís Nicolau d'Olwer
Guarner, Vicenç


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
340 p., [32] p. de làm. : il., mapes ; 29 cm
ISBN 9788498838282

L'aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939) és una obra d'un interès excepcional. Escrita per un militar professional, republicà moderat, nascut a Maó el 1893 i mort a Mèxic el 1981, analitza amb coneixement de causa i amb sentit crític els esdeveniments que es produïren a l'Estat espanyol des de l'inici de la Segona República, el 1931, fins a la victòria del general Franco el 1939 i posa en relleu el paper que hi va tenir Catalunya. Sense amagar els greus problemes causats per la manca d'entesa entre els sectors republicans, els anarquistes i els comunistes, i els enfrontaments entre el govern central i el de la Generalitat, explica l'organització militar a Catalunya i les operacions al front d'Aragó i a les Balears, i critica la manca de visió de molts dels assessors russos amb qui va haver de tractar i el poc esperit militar de moltes milícies improvisades. Els seixanta-sis cartells que il·lustren aquest llibre formen part del fons de la Biblioteca de Montserrat i ofereixen una síntesi valuosa dels principals autors i de les principals escoles de cartells, i dels diversos aspectes que van conformar la tragèdia de la guerra civil. Malgrat la poca qualitat dels originals, hi hem volgut mantenir també els croquis que el coronel Guarner va preparar per a la primera edició catalana d'aquesta obra, juntament amb algunes fotografies de documents i altra il·lustració complementària. (Editorial).

Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) / Adrià Cases
Cases Ibàñez, Adrià


Barcelona : Fundació Noguera, 2015
443 p. : il. ; 24 cm (Estudis, 70) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499755694

"Primer die del siti de Barcelona en lo any 1713. Com vuy, die de Sant Jaume, 25 de dit mes y any, aparegué devant d'esta ciutat lo exèrcit del duc de Anjou, governat per lo duc de Pòpuli, en número de 27 mil hòmens, poc més o menos, y, per la mar, se posaren al cap del riu de Llobregat sis galeres, un vaxell, una o dos balandras, alguns barcos llongos y alguns 20 gànguils i barcas." Amb aquestes paraules encetava fra Manuel Soler la redacció del seu dietari, conscient de la transcendència dels grans preparatius bèl·lics amb els quals el govern borbònic iniciava el setge de Barcelona i que hauria de culminar, l'11 de setembre de 1714, amb el triomf de Felip V. (FN).

En defensa del trono y del altar. La organización de los cuerpos de voluntarios realistas en Lérida = In Defence of Throne and Shrine. The Organization of the Royalist Volunteers in Lerida / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 14 (2015) , p. 111-149
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest estudi se centra en la formació dels cossos de Voluntaris Realistes (1823-1826) després de la segona restauració en el tron de Ferran VII a la ciutat de Lleida. El text analitza l'establiment de la Junta de Foment dels Voluntaris Realistes de Lleida per poder així adquirir l'equipament i armament necessari; el jurament de la bandera per part dels Voluntaris Realistes a partir del sermó pronunciat per l'eclesiàstic Manuel Costa; els primers oficials designats per la corporació municipal -pertanyents a l'oligarquia local-; la instauració de la Subinspecció de Voluntaris Realistes; els nous oficials; i, finalment, la composició socioprofessional dels primers allistats una vegada publicat el reglament de 1826.

La Guerra del Pendís o la fallida de l'autoritat de l'Estat. Els manresans i la Guerra Gran 1793 - 1795 / Gemma rubí, Lluís Ferran Toledano
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 157517 Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament de Manresa, 2014. p. 297-329

Notes.

Los últimos austracistas. El ejército de Cataluña / por Xavier Hernàndez (Universitat de Barcelona) y Francesc Riart ; Dibujos de Pablo Outeiral
Hernández i Cardona, Francesc Xavier


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 10 (2014) , p. 14-19 : il.
Número dedicat a "1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española".

El territori català està situat en una regió geogràfica d'alt interès estratègic, a cavall entre la península ibèrica i la resta del continent europeu. Per aquest motiu els catalans van crear una organització militar que els permetia defensar-se en aquest context de continuada conflictivitat.

Del tercio de Morados Viejos al regimiento Castilla : 1700 - 1714 / por Herminio Gómez Gascón
Gómez Gascón, Herminio


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 48-51 : il.
Número dedicat a "La Guerra de Sucesión Española".

Per conèixer com eren aquells soldats que van combatre durant la Guerra de Successió Espanyola usarem, com a fil conductor, la història d'una unitat d'infanteria espanyola que va combatre de llarg a llarg de la Península durant els 14 llargs anys del conflicte. Aquesta unitat, coneguda al principi de la guerra com a terç de "Morados Viejos", conclourà amb la denominació de regiment d'infanteria "Castilla n.§ 11"" la qual cosa ja de per si mateix ens dóna una de les claus d'aquesta època bèl·lica: el canvi profund d'estructures militars, dels terços als regiments, dels mosquets de metxa al fusell d'espurna, de la pica a la baioneta, entre moltes altres.

Un ejército para Felipe V / por José Ramón Cumplido Muñoz
Cumplido Muñoz, José Ramón


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 24-29 : il.
Número dedicat a "La Guerra de Sucesión Española".

Durant molt de temps la historiografia ha mantingut la tesi que Felip V va conservar el tron d'Espanya gràcies al monolític suport de Luis XIV durant la Guerra de Successió. Dins del quadre general, dominava l'escena el deplorable estat dels exèrcits hispànics. No obstant això, durant el transcurs de la guerra, Felip V va aconseguir reorganitzar els seus exèrcits, i augmentar el seu nombre i la seva eficàcia militar fins a aconseguir que fossin aquestes forces renovades les que s'imposessin en els camps de batalla espanyols.